• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Les mans
  • /
  • La part pel tot. Implacable
CRÍTIQUES
Les Mans 2 0005
Jb Defi
PER: Jordi Bordes

VALORACIÓ

9

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

La part pel tot. Implacable

Publicat el: 19 de juliol de 2024

CRÍTiCA: Les mans

Apunta maneres. Llàtzer Garcia (Al final, les visions) ha arribat a una maduresa notable com a dramaturg. Sap tensar la situació fins a l’infinit, resolent la trama i alhora deixant obert el desenllaç. Les mans parla d’una fràgil història d’amor. Més enllà de si acabaran formant família, el que li interessa és si s’estimen, malgrat tot. Perquè el conflicte a superar no és pas fàcil: la jove i debutant directora decideix apartar el company (i actor) del film. Ella considera que l’autoficció ha de tenir un altre protagonista.

De fons, emergeix la relació desigual entre home i dona, un desequilibri social que ja insinuava Strindberg a Júlia (i Jatahy, en la seva versió contemporitzadora) entre el criat i la filla de família benestant. O com María Hervás ha reproduït un centenar de cops a The second woman aquest Grec. El Poder el té la persona-creadora, la que és l’origen de l’aventura artística. L’ego, els prejudicis, les desigualtats esclaten en aquesta peça interpretada en quatre escenes (amb unes el·lipsis cronològiques) amb una simplicitat de recursos, que dóna més protagonisme a la trama i a la interpretació. Raquel Ferri (El día del Watusi, La Venus de les pells) és una vulnerable directora que procura ser empàtica amb el repartiment. Ernest Villegas (Un obús al cor, Els ossos de l’irlandès) és un contrariat actor que tem no sortir mai més del pou. Sílvia Munt (Els Buonaparte, Desig, Les irresponsables) proposa una escena el més directa i tendra possible. Una opció molt encertada.

La parella s’estima i no troba els coixins per no ferir l’altre. Possiblement, no n’hi hagi. Possiblement, és bonic veure aquesta lluita honesta per una causa que pot ser titllada d’egoista. Hi ha moltes maneres d’estimar. Aquest és el drama. Aquest és el veritable conflicte. I Garcia, llest, es queda amb el gest d’agafar-se de les mans per titular la topada frontal a l’escenari.

CRÍTIQUES RELACIONADES / Les mans

TÍTOL CRÍTiCA: Combat de fons

PER: Pep Vila
Pep Vilacritic69 200x200
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Escenas de una pareja de ficción

PER: Manuel Pérez i Muñoz
Manuelperezimunoz2 756x756
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Joc net i passió en brut

PER: Ana Prieto Nadal
Ana Prietofotoacademia1 445x444
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Una història d’amor més

PER: Marc Sabater
Marc Sabater
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Seqüències i conseqüències d’unes mans entrellaçades

PER: Ramon Oliver
Ramon Oliver
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Bergman a la catalana

PER: Andreu Sotorra
Andreusotorra
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat